>
Bones de nou gent! Avui l'espai va per quatre persones que només de veure'ls sem entendreix el cor, encara que sembli cursi, els meus avis. Recordo els estius de petita a casa d'ells, mitja setmana a Bonmati i mitja a Cassà, corrent per l'hort i passejan pel poble on tots els vellets (amb carinyo ee) em deien que havia crescut molt i que m'assemblava als meus pares -clar, a qui em puc asssembla sino xDD-. Ara Cassà ja sembla historia, la casa resta buida, i Bonmati...segueix mantenint l'encant de quan hi anava cada dia a les 5 am ma mare.
Son els avis aquells qui de petits en mimen i ens ho donen tot, els que ens obren les portes sempre i amb qui un somriure, avui per avui, em fa veure que tot continua.

Petons, cuideu-vos i no us oblideu de les quatre persones que sempre hi son (malgrat ens abandonin a mig cami).

-.-JudiTh-.-

p.d: la cançó...els que bé coneixeu la situació ja sabreu per què va i a més j.masdeu la dedica a la seva avia.

Mirada perduda en el no-res
fent esforços per trobar
un munt de records que el temps li ha pres,
veu com tot li fuig del cap.

Mentre arrupida en un sofà
se li encongeix la vida.

Isabel: “si em faig gran,
ja sé a qui em vull assemblar.”
La llum d’un estel,
mirada dolça com la mel.

Àvia que comença a dir-nos adéu
però els seus fills sempre enfeinats.
Sàvia que fa veure que no veu
procurant no destorbar,

però cap pastilla cura tant
com l’amor de la filla.

Isabel: “ si em faig gran,
ja sé a qui em vull assemblar.”
La llum d’un estel,
mirada dolça com la mel.