MóN dE FaNtAsIA

Quantes vegades ha mirat hom a la Lluna cercant-hi respostes, esperances o simplement per desconectar observant la dama blanca?
Es podrienc comptar les fades que s'han imaginat i que ja formen part de la realitat com a símbol màgic cumplidor de desitjos?
Certament això és massa complicat, impossible m'atreviria a dir, però si avui he triat posar aquesta imatge és perquè la fada sembla demanar explicacions a la Lluna, sí, la fada, aquella que molts han identificat com a guia. (aquesta és la meva interpretació de la imatge, i la vostra?)
Doncs partint d'aquesta idea la reflexió és la següent: tots tenim la nostra Lluna particular, algú que ens moments clau de la vida està allà i que no es fa notar, simplement és allà esperant que siguem nosaltres els que li anem a explicar quelcom de les nostres vides, disposat a escoltar, a aconsellar, a callar i a riure si ens fa falta. El mateix passa amb les fades.
Doncs bé, aquest escrit va per les fades que han alimentat la fantasia i per les que han tocat de peus a terra i amb les seves ales m'han ajudat a aixecar-me, les que m'han mostrat el camí o les que simplement n'han recorregut una part al meu costat , i per la Lluna que ha il·luminat nits en vetlla i que acompanya viatgers incansables.

Un petò. Cuideu-vos!!

servido por judith 4 comentarios compártelo