*-*JuDitH-*- http://judith.lacoctelera.net *-*La vida es dibuxa amb somriures per no esborrar-lo amb llàgrimes-*- es-es Cine http://s3.amazonaws.com/lcp/judith/myfiles/orques65x65.jpg *-*JuDitH-*- http://judith.lacoctelera.net the-shaker v0.1. More on http://www.the-shaker.com Canvi... http://judith.lacoctelera.net/post/2006/11/17/canvi- 2006-11-17T23:27:51+00:00
... de foto!!! ja tocava eee. Bé, avui la foto i el text va per la gent que em fa més amè el meu dia a dia, aquells amb qui compartim xerrades, instants, mirades, una part del dia a dia en el nostre món particular. Persones que sense adonasen il·luminen els dies grisos i aquells que posen més color als dies de sol. Perquè aquells que hi son sempre però no es veuen són importants, evidentment! Però qui està diariament caminant al teu costat és qui veu com realement va tot. (si estàs llegint això, em coneixes o no i treus conclusions exposales siusplau, malgrat que per entendre el significat total del text s'ha de saber què ha passat, què penso).
A part d'això "dedicar" aquest petit espai a la gent que un es creua pel carrer i que sense una paraula transformen un instant.

A cuidar-se gent!!!

Gente, que se despierta cuando aun es de noche
y cocina cuando cae el sol
Gente, que acompaña a gente en hospitales, parques
Gente, que despide, que recibe a gente
En los andenes
Gente que va de frente
Que no esquiva tu mirada
Y que perciben el viento
¿Cómo será el verano?
¿Cómo será el invierno?

Dos, tres, horas para disfrutarte
Y dos de cada siete días para darte
Un pasaje en la más bella historia de amor
Dos, tres, horas para contemplarte
Y dos de cada siete días para darte
Me acomodo en un rincón de tu corazón

Gente, que pide por la gente en los altares
En las romerías
Gente, que da la vida
Que infunde fe
Que crece y que merece paz
Gente, que se funde en un abrazo en el horror
Que comparte el oleaje de su alma
Gente que no renueva la pequeña esperanza
De un día
Vivir en paz

Dos, tres, horas para disfrutarte
Y dos de cada siete días para darte
Un pasaje en la más bella historia de amor
Dos, tres, horas para contemplarte
Y dos de cada siete días para darte
Te acomodo en un rincón de mi corazón

Para vivir así
En miradas transparentes
Recibir su luz
Definitivamente
Nubes van
Y van pasando
Pero aquella luz
Nos sigue iluminando

Que fresca es la sombra que ofrecen
Que limpia el agua dulce de sus miradas
Es por ti que empiezo un nuevo día
Hay Ángeles entre nosotros
Ángeles entre nosotros

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/11/17/canvi-#comentarios Avui... http://judith.lacoctelera.net/post/2006/10/13/avui- 2006-10-13T15:49:06+00:00
...renovo amb aquesta foto meva a Donosti. La poso pk per la cançò i el comentari d'avui és la que millor la identifica, ja que son sensacions personals. Dons bé, cal aprofitar al màxim aquets quatre dies de "vacances" que ens concedeix el fet que el dia del país vei sigui festa i caigui en dijous. La vritat és que falta feien perquè amb tot el que està rodant vaig de cul! Classes, practiques, examens i autoscola...vull durmir!!!xDD La vida sembla que vagi a mil per hora, però ja convé perquè després hi hagi la recompensa, o no?¿

Avui aquest és el comentari i aquesta la cançò, fins la pròxima, cuideu-vos!!
Muaks!!!

Hoy mi vida pasa tan deprisa
Es un ritmo loco que quisisera detener
Se muy bien como quiero vivirla
Algo me dice que no intente correr

Más despacio no es más aburrida
simplemente sé que así algo más descubriré
Solo tengo un billete de ida
No importa si no lo puedes entender

Yeah yeah
Oh oh vámonos juntos hacia el mar
Oh oh hacia cualquier lugar
Oh oh coge tus cosas, ven
No hagas preguntas
Todo puede pasar

Puedo ver la luz o estar a oscuras
Puedo estar sin blanca,o estar en racha
Eso da igual
Quiero el tiempo a paso de tortuga
Y contagiarme de su velocidad

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/10/13/avui-#comentarios Canvi... http://judith.lacoctelera.net/post/2006/09/22/canvi- 2006-09-22T23:24:13+00:00
...de foto. Ja tocava renovar la pàgina eee. I ho faig amb aquesta imatge del llac Peyto de Canadà, quin paissatg!!sembla de conte. Gràcies miquel per passar-me-la. Fa poquet que ens coneixem però sembla com si haguessim xerrat durant un munt de temps, ets collonut!
Aquest paisatge em recorda època de vacances ja passades, ara la rutina s'ha tornat a instal·lar, el despertador sona cada dia a la mateixa hora i l'agenda recupera vida, però la diferència amb anys anteriors?? Ara faig el que m'agrada (evidentment sempre hi ha alguna assignatura més feixuga, EQEM per exemple) i les hores ja no passen amb compta gotes (i mai millor dit xD)
No m'agrada mirar enrere però avui no ho puc evitar; l'inti ja ha passat a la història i amb ell la gent que veia diariament, però sabeu què? em fa molta il·lusió el nou repte, la carrera! Aquest estiu ha sigut genial tot i treballar. Primer, i després de la maleïda selec, els 4 dies a Donostia. Sé que ho he dit molts cops, però és que van ser una passada i costaran moltiiiiissim de'oblidar. Llavors hi ha hagut els 2 mesus a Casademont, què dir-ne? aprendre cada dia sense apunts està b! I ara la uni que no sta gens malament!
Dons bé, després d'aquesta parrafada m'acomiado fins la propera amb una cançò de frenetic -algu sap perquè?¿?;)-
Cuideu-vos!!!

Vaig despertar-me pensant
Que era un dia com un altre
Buit, absent, sense sorpreses
Trist igual que el dia abans

Però una extranya sensació
De mi es va anar apoderant
Com si tot hagués canviat
Com si ara fos feliç

Segueixo intentant somriure
Ho aconseguiré
Vaig proposar-me obidar-te
I ara ja ho he fet
Segueixo intentant trobar-me
Vaig per bon camí
M’he proposat ser un alte
Demà ja ho seré

Però la llum de la finestra
Tenia un color especial
Feia dies que no veia
Aquest cel brillar tan blau

Pels carrers i a contrallum
Sense fer massa fressa
Lentament entrava el sol
I amb ell la primavera

Segueixo intentant somriure
Ho aconseguiré
Vaig proposar-me obildar-te
I ara ja ho he fet

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/09/22/canvi-#comentarios AvIs http://judith.lacoctelera.net/post/2006/09/10/avis 2006-09-10T16:45:47+00:00 >
Bones de nou gent! Avui l'espai va per quatre persones que només de veure'ls sem entendreix el cor, encara que sembli cursi, els meus avis. Recordo els estius de petita a casa d'ells, mitja setmana a Bonmati i mitja a Cassà, corrent per l'hort i passejan pel poble on tots els vellets (amb carinyo ee) em deien que havia crescut molt i que m'assemblava als meus pares -clar, a qui em puc asssembla sino xDD-. Ara Cassà ja sembla historia, la casa resta buida, i Bonmati...segueix mantenint l'encant de quan hi anava cada dia a les 5 am ma mare.
Son els avis aquells qui de petits en mimen i ens ho donen tot, els que ens obren les portes sempre i amb qui un somriure, avui per avui, em fa veure que tot continua.

Petons, cuideu-vos i no us oblideu de les quatre persones que sempre hi son (malgrat ens abandonin a mig cami).

-.-JudiTh-.-

p.d: la cançó...els que bé coneixeu la situació ja sabreu per què va i a més j.masdeu la dedica a la seva avia.

Mirada perduda en el no-res
fent esforços per trobar
un munt de records que el temps li ha pres,
veu com tot li fuig del cap.

Mentre arrupida en un sofà
se li encongeix la vida.

Isabel: “si em faig gran,
ja sé a qui em vull assemblar.”
La llum d’un estel,
mirada dolça com la mel.

Àvia que comença a dir-nos adéu
però els seus fills sempre enfeinats.
Sàvia que fa veure que no veu
procurant no destorbar,

però cap pastilla cura tant
com l’amor de la filla.

Isabel: “ si em faig gran,
ja sé a qui em vull assemblar.”
La llum d’un estel,
mirada dolça com la mel.

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/09/10/avis#comentarios S'ha acabat http://judith.lacoctelera.net/post/2006/08/25/s-ha-acabat 2006-08-25T20:20:56+00:00
Bones!!!Dons bé avui s'ha acabat l'estiu a la fàbrica i ara toquen dues setmanetes de vacances abans de tornar a les classes i començar la uni (que n'hi ha ganes). Han estat dos mesos intensos, vuit hores cinc dies a la setmana donen per molt; estones de nervis, d'aburriment, d'aquelles que no passen ni que les matin i també de tranquil·litat, però per damunt de tot de coneixença de tasques, de persones i de vivences que han servit per aprendre (i molt). A part d'això m'emporto l'experiència d'haver pogut compartir aquestes setmanes amb gent que porta molt temps allà i que m'han tractat com una més entre ells tot i ser "la peque". Des d'aquestes línies aprofito per agrair-los-ho (visca els pronoms febles!! xD) . MªAngels (ais l'encarregada!!, no m'agraden les despedides), Teresa (la mami Teresita!), Deli (germaneta!!), Anna (amunt l'aeroport!), Thomas i Thomas M (el bacon triomfa!!), Julio (abuelito, que corra el aire xD), Paco (si, odio el bacon fumat ja ho saps), Manel (seguiré estudiant tranquil), Albert (gaudeix a Guadalajara), Mercè (mi carro!!!), Soler (que has abandonat a l'Anna), Senci (poques paraules xo suficients) i Quima (tieta, tot hagués estat molt diferent si no m'haguessis ensenyat tot això). Tot i que sé que no ho llegiran necessitava escriure'ls aquestes paraules, les despedides m'entristeixen i malgrat haver-me de llevar a les 4.35 per anar a treballar he agafat efecte a les persones que m'acompanyaven durant el dia i que veia més hores que a la meva propia familia, durant aquests dies han sigut la meva segona family. SOU ÚNICS, THKS PER AQUESTS DOS MESOS. MUAKS!!

Fins la pròxima
-.-JuDiTh-.-

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/08/25/s-ha-acabat#comentarios SoRt http://judith.lacoctelera.net/post/2006/08/15/-bones-avui-blog-va-dedicat-una-persona-dema-entra 2006-08-15T18:28:11+00:00

Bones!!Avui el blog va dedicat a una persona que demà entra a quiròfan i a qui li dec tot, més que res perquè sense ella jo avui no escriuria això, és ma mare. Sé que dificilment llegirà aquest escrit però és igual. De vegades no diem suficents vegades allò que ens dicta el cor ni demostrem allò que sentim perquè ens pensem que no és necessari, per això avui va per tu, perquè sé que aquesta operació significa molt, perquè esperem que aquesta sigui la bona i perquè aquestes dues setmanes que em queden de feina les viuré més intensament, no només pk començaré les vacances sinó més que res perquè sé que has retrassat al màxim el quiròfan per mi i per no sentirme "sola" a les cinc del matí malgrat que les teva mà no estava bé. Per tot això, GrÀcIeS i MoLtA SoRt!!!T'EsTiM!!

-.-JuDiTh-.-

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/08/15/-bones-avui-blog-va-dedicat-una-persona-dema-entra#comentarios Lluna http://judith.lacoctelera.net/post/2006/08/11/lluna 2006-08-11T20:21:02+00:00
Wola!!! Doncs avui l'espai va per el petit plaer que és contemplar la Lluna camí de la feina a les cinc del matí. Certament és una hora bastant béstia però els 20 minuts que hi ha de trajecte es fan menys feixucs si la dama blanca m'acompanya, tranmet pau i tranquil·litat just abans d'entrar a la fàbrica i iniciar així les 8 hores. Pensar, recordar,enyorar, somniar, somriure , cantar per dins, entristir-se...tot això visualitzant la imatge de la Lluna.

I abans d'acomiadar-me, una cançò dels Van de Kul

Tu que em vigiles des del cel,
que cada nit et fas present,
tu que dels somnis ets la vella guarda,
i que del sol seràs la nuvia blanca.
Que t´ilumina la foscor,
i que t´apaga la claror.
Quan t´aixeques la mainada és al brasol,
quan em llevo, és ara quan et ve la son.

Diguem perquè t´apagues cada dia,
diguem perquè no tornes quan voldria jo
que m´aixuguessis dues llàgrimes que hi he
digues lluna, lluna, lluna...
que m´abandones sempre i sempre tornes
lluna...t´esperaré de nit no triguis, torna.

Lluna...

Tu, que camines en la nit
que t´acompanyen els estels
que t´enmiralles en la mar inquieta
quan et resalta la teva bellesa.

Diguem perquè t´apagues cada dia,
diguem perquè no tornes quan voldria jo
que m´aixuguessis dues llàgrimes que hi he.
Digues lluna, lluna, lluna...
que m´abandones sempre i sempre tornes
lluna...t´esperaré de nit no triguis, torna.

Lluna...

Gent, cuideu-vos molt. Petonets

-.-JuDiTh-.-

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/08/11/lluna#comentarios #24# sigui on sigui http://judith.lacoctelera.net/post/2006/07/30/-24-sigui-on-sigui 2006-07-30T15:53:16+00:00

Doncs bé, avui torno a “dedicar” el blog a akest jugador, RaÜl LóPeZ. Si fa un any se’ns presentava com la gran estrella d’un equip preparat per donar èxits a girona dimecres passat abandonava el club per la porta petita perquè “ha començat un nou projecte on no hi tenia cabuda” si és que el senyor Amat ens ha sabut vendre mub la moto: equip de ronaldinhos fitxats a cop de talonari, èxits el proper any, etc eren les promeses k ens feia a l’inici de la temporada 2005-06 i ara què? només tenim 3 jugadors i un entrenador :S:S Pues res, ara cal esperar a que comenci la temporada i a veure si realement es compleix tot allò. Tot i que sense RaÜl... què faré jo de la semarreta?, qui serà el meu ídol a l’ekip d’akest añ?? la semarreta seguirà penjada per mol de temps a l’habitació i haig de dir que no penso xiular al madrid a fontajau i menys el 24, seguia el júnior d’or de vic abans que arribés a terres gironines i ho seguiré fent un cop abandonades RAÜL LÓPEZ#24# forever.

Cuideu-vos

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/07/30/-24-sigui-on-sigui#comentarios La feina http://judith.lacoctelera.net/post/2006/07/19/la-feina 2006-07-19T19:08:15+00:00
Bé doncs, avui l'espai "dedicat" a l'empresa que durant l'estiu passat i aquest s'ha convertit en la meva "segona residència", CaSaDeMonT SA. Aquest any feina nova i nous companys, què dir d'aquests canvis?¿ La tasca a realitzar aquest any és més passable gràcies a l'ambient tot i que més feixuga a l'hora d'executar-la, i dels que "m'acompanyen" durant les 8 hores dons res, que ara començo a saberme els noms ^^. L'Anna em va "acollir" des del primer dia a l'aeroport, la gran màquina altrament anomenada gimnàs des de que vaig arribar: aixecament de peses i shopebasket. La supervisora i el trio la.la.la ajuden amb un somriure que s'agraeix entre tan silenci verbal. L'encarregat, que l'he conegut gràcies a que em va entregar el paper de les hores al final de setmana (si si, quan portava 40 hores treballant ja), bé, sabia qui era però em va sorprendre, el tiu més callat del món. I dels homes què dir-ne...doncs que amb en Thomas i la màquina de fumar beicon (amb fum?¿ ni ho somniis, no tornu a menjar beicon en 3 mesus!!:S) hem fet un bon equip de...sauna pudenta xD, i els altres, que poc hi he tractat però són molt cordials. M'oblido d'una persona a qui li vull dedicar també unes frases, i que tot i ser mebre del trio la.la.la és diferent: la meva tieta!! Quima em vas alliçonar la primera setmana i després marxes de vacances, quin morro!! xD Te les mereixies, després d'un any treballant... però la teva estimada maquineta del beicon encara va i l'he heretada...vaya regals em fas!! jajaja Ups me'n oblidava: padrineta!!! això de treballar amb la teva millor amiga té els seus aventatges (amanaçes del Vietnam al poder!!) i també són d'agrairte les visites que em fas si es que...

Dons bé, després d'haver fet aquest comement sobre la nova feina dir que no tot és de color rosa, les 8 hores allà dintre són dificils de passar, vull dir que no són un "ohhh de fiesta", que l'ambient és millor que el de l'any passat també és cert, però tinc clar que no em vull passar la vida treballant en una fàbrica, la tristor i la manca de llum de les sales acaba amb la mentalitat optimista (com a minim la meva) i la rutina de saber que has d'estar 8h amb el mateix moviment...ni gràcie. Ara, amb 2 mesos un s'adona bé del que hi ha a fora i en fa prou per tenir uns €€€€€ més al banc que això si que apuja la moral!

Ara si que el coment ja està. Acabo amb una frase mítica. "vius per treballar o treballes per viure?¿" Jo treballo per tenir experiència i per tenir diners, per tant, treballo per viure. i vosaltres?

Cuideu-vos!!! Muaks

-.-JuDiTh-.-

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/07/19/la-feina#comentarios Una altra... http://judith.lacoctelera.net/post/2006/07/09/una-altra- 2006-07-09T19:38:39+00:00
Una altra foto de Donosti, akesta de la última tarda, que per cert, ens va deixar una bonik posta de sol.
Dons bé la poso pk x mi significa la fi dun període i l’inici d’un de millor. ara ja podem dir que s’ha acabat una etapa i el curs vinent...ja es veurà, a vere com sentim el mon universitari. Abans però a treballar duran 2 mesos i a fer unes peles, kin pal...
Aquest espai avui tmb el vull dedicar a algu k sta passan uns momens no presisament bons, va x tu, k no ho explikes xo els k et coneixem bé sabem k ia, dirte k no decaiguis k stare aki x el k faci falta, i ANIMS tu pots am tt.
Els ulls delaten que et fa figa el cor,
que ets al fons, que no pots,
que algú ha obert la ferida un altre cop.
Que el dolor va calant més fons poc a poc.
Que t'han pansit la il·lusió.
Però no has de tenir cap por,
que jo sóc aquí i si ho vols...
Puc passar les nits en vetlla si no dorms,
puc provar d'espantar tots els teus malsons,
dir unes quantes bestieses si amb això rius de nou,
i si no puc cantar-te a cau d'orella una cançó.

Cuideu-vos. Muaks
-.-JuDiTh-.-

]]> http://judith.lacoctelera.net/post/2006/07/09/una-altra-#comentarios